Àrea temàtica
Llengua de signes > Llengua de signes de persones sordes

Àrea temàtica
Europa > Regne Unit

ca - llengua de signes britànica
cod - British Sign Language
ar - لغة الإشارات البريطانية
cy - Iaith arwyddion Prydain
de - Britische Gebärdensprache
en - British Sign Language
es - lengua de signos británica
eu - britainiar keinu hizkuntza
fr - langue des signes britannique
gn - ñe'ẽ rechaukaha Vritánika
nl - Britse Gebarentaal
pt - língua gestual britânica
ru - Английский язык жестов
zh - 英国手语

Definició
La llengua de signes per a la comunicació entre les persones sordes ja era utilitzada a la Gran Bretanya al segle XVII.

Les escoles per a infants sords van néixer al final del segle XVIII (la primera escola es va crear el 1760 a Edimburg). Abans del 1880 la utilització de les llengües de signes per a l'educació de les persones sordes ocupava un lloc preeminent. Tanmateix, després del Congrés Internacional d'educadors de persones sordes celebrat a Milà el 1880, la llengua de signes va ser bandejada de la majoria de les escoles del món occidental i, durant la major part del segle XX, va ser substituïda per una educació oralista i de lectura de llavis.

L'any 2003 el govern britànic va reconèixer la llengua de signes britànica. Tot i això, la llengua no té estatus d'oficialitat.

Malgrat que el Regne Unit i els Estats Units d'Amèrica comparteixen la mateixa llengua oral -l'anglès-, la llengua de signes britànica no té res a veure amb la llengua de signes americana. En canvi, les llengües de signes australiana i neozelandesa estan estretament relacionades amb la britànica.